Cesc Godoy: “Estar a Río 2016 podria ser una manera perfecte de tancar un cicle”.

4 09 2013

Apassionat i entregat. Jovè però veterà. Esportista d’elit però proper. Català i culé. Cesc Godoy és el màxim representant català del triatló professional. Als seus vint-i-sis anys ha disputat més de quaranta-cinc competicions internacionals aconseguint resultats brillants que l’han mantingut en el Top-Ten. Pensa en l’avui i en la constància. Els Jocs Olímpics de Río se li presenten com una oportunitat per tocar el cel: és el seu objectiu a complir i el seu somni a fer realitat.

‘Tiburón’:  El sobrenom que ja rebia el teu pare, qui va debutar en el triatló fa 25 anys, i que segueixes rebent tu també. El motiu de tot això és pel domini a l’aigua?

El sobrenom de ‘Tiburón’ no venia estrictament pel seu domini a l’aigua, sinó per la seva forma agressiva i expressiva de córrer i de disputar les curses, en què no deixava que cap altre el passés, i per la seva manera de celebrar els triomfs. El meu pare va començar a fer triatló l’any 1988 i, de fet, va ser el millor en aquella època. A partir de l’any 1990 va regnar el triatló espanyol i durant quatre o cinc anys va ser dels millors d’Europa i del món. Que la gent se t’acosti i es recordi del teu pare a dia d’avui és una sort i una de les coses més maques que tenim tant la meva germana com jo. Fa molta il·lusió veure com 25 anys després es segueix recordant el nom de Paco Godoy, el tiburón.

Alguns et defineixen com un esportista d’elit molt proper amb els triatletes aficionats pel fet de realitzar sessions dirigides per tu mateix o clínics on ensenyes tècniques concretes. Ho fas per potenciar el triatló i fer que la gent hi gaudeixi?

Ha sigut la necessitat d’ajudar a l’esport i de donar-me a conèixer. He tingut l’oportunitat de poder ser professional i a dia d’avui intento ensenyar els quatre punts claus a partir de les meves experiències perquè la gent pugui desenvolupar-se com a triatleta. En un futur espero poder-me dedicar molt més temps amb tots ells perquè és realment motivant tota l’atenció que posen i la il·lusió que tenen.

Des de l’any 2004 competeixes a nivell internacional a les proves ITU representant Espanya. Amb només 26 anys et col·loquen entre “els veterans” del triató. Et consideres un dels ambaixadors d’aquest esport a Catalunya, i concretament a Barcelona?

Per sort o per desgràcia, fa anys que sóc l’únic integrant de Catalunya (i Barcelona) a la selecció absoluta nacional. A les competicions internacionals sóc l‘únic català. Tot i que el triatló català ha evolucionat molt en els últims anys, penso que falta una mica més de treball en les categories inferiors perquè els talents que han anat sortint s’han perdut.

Godoy en dos moments de la Copa d'Europa a Quarteira

Godoy en dos moments de la Copa d’Europa a Quarteira. Font: Facebook Cesc Godoy

Et veus en un futur entrenant a aquestes promeses?

M’agradaria, però a dia d’avui només tinc el cap centrat en intentar classificar-me als JJ.OO de Río de Janeiro per al 2016. La meva prioritat està en l’alta competició.

La teva germana Anna segueix els teus passos i ja porta una trajectòria internacional als seus 21 anys. Veient els Jocs Olímpics (JJ.OO) de Londres el 2012 vau fer la promesa d’estar “els dos junts als Jocs de Río 2016”. Com es viu a casa vostra la il·lusió per aconseguir aquest somni?

És molt emocionant, no només pel fet que la meva germana faci triatló, sinó perquè l’he vist competir des de petita en natació, igual que veia competir també al meu pare. En el triatló la veig superar-se cada dia. Al final som esportistes i uns Jocs Olímpics esdevenen una meta o un objectiu per nosaltres, tot i que en el triatló hi ha l’IronMan de Hawai, que és una cita molt important.

Tots els meus passos caminen cap a Río 2016 perquè possiblement sigui la meva última opció per anar a uns JJ.OO. L’Anna ho té al cap i sap que ha de treballar molt. És més jove i per ella sóc el seu referent. De fet, després de molts anys treballant, el meu millor resultat internacional va arribar la setmana passsada, a Hungria. Haurem de treballar molt junts, i fins l’últim moment. Aconseguir aquest somni podria ser una manera perfecte de tancar un cicle d’una família molts anys dedicada a l’esport.

Els dos germans Godoy a la prova ITU de Larache

Els dos germans Godoy a la prova ITU de Larache. Font: Facebook Cesc Godoy

Has disputat proves de distància Sprint, Olímpica i Half. El secret per rendir a les tres modalitats és la quantitat i qualitat dels entrenaments?

Les tres distàncies són totalment diferents. Per l’esprint i per l’olímpica has de tenir una qualitat innata per l’esport perquè et demana una resposta molt ràpida. La mitja distància, però, és diferent: s’han de treballar molts quilòmetres i han d’anar passant els anys perquè el cos es vagi fent més resistent. En el meu cas, el pas per les tres distàncies ha sigut una evolució “normal”. La mitja distància va ser la meva via per seguir motivat quan no vaig poder anar als Jocs Olímpics de Londres el 2012. Al final, el que et motiva és la competició, el cos a cos, i has de buscar sempre diferents vies per seguir practicant l’esport.

Fa una setmana i escaig aconseguies la medalla de plata a la Copa del Món a Hungria, estant en les primeres posicions en els tres segments de la prova. Resultats com aquests apropen encara més Río 2016? Com veus els teus rivals?

Va ser la millor cursa de la meva carrera esportiva. Tot i que la classificació per Río 2016 comença l’any que ve, i dos anys poden donar per molt, la segona posició a la Copa del Món ITU Tiszaujvaros em posa en el rànquing i motiva per seguir treballant per estar als Jocs Olímpics. A partir de 2014 s’obre un període de dos anys on es compten les 14 millors puntuacions en sèries mundials, i cada país disposa de tres places.  Tot compta, fins i tot que el seleccionador confiï en mi. Hauré de competir contra tothom per aconseguir una de les tres places disponibles, inclús contra companys espanyols com Fernando Alarza, Gómez Noya o velles glòries com Ivan Raña o alguna promesa que encara no estigui a la selecció.

Cesc celebran 2n al podi

Cesc celebrant la 2ª posició a la Copa del Món ITU a Tiszaujvaros. Font: Facebook Cesc Godoy.

Un esportista professional dedica la seva vida a l’esport que practica. Alguns dels teus patrocinadors han estat Sailfish, Cervélo, HED o Mulebar. En aquest sentit, què representen els patrocinadors i esponsors per a un triatleta professional?

Suposa la tranquil·litat de tenir una gran marca darrere per  seguir practicant el teu esport i perquè no et falti de res. S’ha de valorar molt tot el que et subministren. Són les millors marques en nutrició, neoprens, roba, bicicletes…. La crisi obliga a que alguns profesionals hagin de deixar l’esport per falta d’esponsors. El recolzament dels patrocinis és clau perquè a la mínima que no es pot seguir el ritme professional i hagis de dedicar hores a treballar, es baixa el rendiment esportiu i no es pot estar 100% per l’esport.

Què t’ensenya aquest esport tant complert com és el triatló?

A gaudir de l’esport i dels paisatges que et permeten entrenar. Combinar les tres disciplines -la natació, la bicicleta i el córrer- et permet no estar sempre tancat en un mateix recinte: les teves oficines són les carreteres, el teu paisatge és la natura i fa que l’esport sigui distret i atractiu. L’entrenament diari és flexible a la vegada que dóna molta variació. Això ho fa molt divertit. Pots nedar al mar i, sobretot, gaudir dels paisatges. A més, també es pot entrenar amb gent, sobretot si es comença perquè és amè i molt divertit. A Barcelona, però, entreno bastant sol, fa anys que és la meva metodologia i no depenc de ningú.

Ja que hem mencionat a la teva germana, et sembla que el triatló femení comença a conèixer-se més que fa uns anys?

En els últims anys ha crescut moltíssim la participació femenina a les proves de triatló. Quan vaig començar a competir el 2001 hi havia unes quinze noies, i ara n’hi ha un centenar. En part, desmitificar el triatló ha ajudat a fer-lo més conegut. Es pensa que és molt dur però s’ha demostrat que amb entrenament i disciplina tothom és capaç de fer triatló. També ha ajudat molt que les organitzacions facin acuatlons, proves de distància sprint, súper sprint o el triatló de la dona, amb el què les noies han vist que el triatló no és només per homes. Elles ho fan molt bé i amb moltes ganes, que és el que importa.

El món de la televisió i de la premsa es mou segons l’interès de les masses i, pel triatló, és com un handicap que s’hauria d’acabar. Des del teu parer, una col·laboració major dels mitjans permetria una millora pels triatletes professionals i per als sponsors?

És complicat. Barcelona és una ciutat que es mou molt pel futbol o pel tennis perquè és el que consumeix la gent. Nosaltres ens hem de limitar a fer la nostra feina però també a fer difusió de les proves, sobretot les que es fan a casa. El triatló és un esport petit i no es pot permetre segons quines despeses. La setmana passada es va retransmetre la meva segona posició a Hongria, quelcom que fa uns anys no hagués passat. A tots ens agradaria sortir a les portades dels diaris, però hem de tocar de peus a terra perquè al final, a la televisió importa l’audiència i el share.

*Gràcies per la teva proximitat, Cesc!





La Half-Challenge fa del triatló europeu una gran festa

20 05 2013

El triatló de mitja distància, competitivitat i sentiment esportiu a flor de pell

Calella ha acollit aquest diumenge 19 de maig la Half Challenge Costa Barcelona-Maresme, on hi han participat més de 2.000 triatletes. Calella viu la competició i en fa d’ella una gran festa. A dos quarts de set del matí la N-II rep el dia amb pocs cotxes, a pocs minuts de ser tancada, mentre que els carrers del centre encara dormen. Ni punt de comparació amb el passeig Manuel Puigvert, on es respira l’ambient esportiu a cada passa que es camina.

Camí cap a les set del matí i direcció a la platja de Garbí, sota el Far, el camí s’atapeeix d’acompanyants, familiars i voluntaris que, amb nervis i il·lusió, es dirigeixen cap a la línia de sortida per començar, juntament amb els seus particulars triatletes, un gran dia.

El punt de sortida reuneix els nadadors, alguns dels quals encara corren a apujar-se la cremallera, tots els encuriosits i la gran família que corre a primera línia de mar per veure’ls tan bon punt els toqui el seu torn. Comença un diumenge que molts dels presents no oblidaran.

El torn de la bicicleta ha sigut el més llarg, marcat per la distància del recorregut, un total de 90 km entre la costa del Maresme i el Montseny. Muntanya i aigua han vist entre les seves onades traïdores i els camins amb 1.200 metres de desnivell els triatletes més entregats. Bicicletes minimalistes i aerodinàmiques han portat altre cop els concursants cap a la transició número dos, lloc i moment que donava pas a la cursa a peu.

Els 21 km finals de la Half Challenge són per donar tot i més de cadascú. El moment decisiu per reunir totes les forces restants i expulsar-les, pas a pas o gota a gota. Els més ràpids arriben somrient a meta, mentre que gran part dels triatletes han posat tot el valor i força que semblaven que no quedaven, per posar punt i final a la gran, però dura cursa.

Stefan agraïnt les mostres de suport dels coneguts. Fotografia: X. Torres

Stefan agraïnt les mostres de suport dels coneguts. Fotografia: X. Torres

La Half Challenge ha tingut entre els seus participants el gallec i campió mundial de llarga distància Javier Gómez Noya, que s’ha imposat avui com a campió europeu de la half distance amb un temps de 4.05.10:8, el dia en què debutava en aquest tipus de prova. Tot i competir amb elitistes europeus com Jens Toft o Chris McCommarck, “Macca”, Noya ha aclaparat totes les mirades. Una cinquantena de valents del Team Calella Triatló hi ha participat, d’entre els quals han destacat l’Anna Rovira, amb una 14ª posició final de la categoria d’Elit; i en Carlos Galindo, primer de l’equip calellenc i segon del seu grup d’edat (30-34 anys).

Alts i baixos, dones i homes, rossos i morens, prims i forts, joves i grans…. no hi ha un perfil físic únic de triatleta, però sí de persona, perquè el vincle en comú de tots és la passió que senten i que mostren amb cada mirada de nervis, frec de mans, saltirons a la sorra freda, apretada de llavis per treure forces, impulsos constants o abraçades entre companys.

La competitivitat dels triatletes ha anat acompanyada d’un sentiment esportiu amb majúscules. Des dels mateixos competidors fins a l’última persona que ha animat i passant pels voluntaris es desprenia una àurea impecable i de companyerisme, indispensable per aquestes proves tan dures on, una tocada de mans quan et falten els últims tres quilòmetres o uns crits esperançadors fan treure les forces d’on sembla que no en queden.

Joan Carles Castellà, president del Team Calella, rebent suport durant la cursa a peu. Fotografia: Xènia Torres

Joan Carles Castellà, president del Team Calella, rebent suport durant la cursa a peu. Fotografia: Xènia Torres

Calella ha sigut avui europea. Un ambient espectacular ha envoltat les zones on es disputava la prova: tothom volia veure els seus especials campions, ja fos fill o pare, germà o amic. Les zones de transició aglutinaven al major nombre d’espectadors que, sense ells, la Half Challenge hagués perdut part de l’emoció i sentiment. Ja vora les tres de la tarda, la pluja ha caigut sobre els participants que encara s’enfrontaven als últims metres de la mitja marató a peu i ha donat punt i final a una prova que ha despertat i demostrat l’essència del triatló.