Quan la proximitat i la confiança esdevenen factors estratègics

12 02 2015

El govern socialista dóna un gir als seus compromisos electorals per cobrir les actuals necessitats de la ciutadania

Ple Ajuntament Pineda de Mar. Font: blanesaldia.cat

Ple Ajuntament Pineda de Mar. Font: blanesaldia.cat

El PSC és la candidatura municipal més forta a Pineda de Mar a partir del 2007, des que governa amb majoria absoluta. Els quatre partits actuals de l’oposició tenen poc marge d’actuació, però n’hi ha que són contundents amb certes dinàmiques autoritàries del govern. Altres, es dediquen a fer “sensacionalisme”, perdent el tarannà i l’educació. La pugna històrica entre CiU i PSC es relega a un segon pla afavorint un únic partit fort, el PSC, que es complementa amb una oposició col·laboradora i constructiva per al bé comú del poble.

Camí en solitari

Els dos últims mandats a Pineda van de la mà del PSC, amb un govern de majoria absoluta. En el primer període (2007-2011), ERC pacta com a soci de govern, però en revalidar la majoria absoluta, Xavier Amor (PSC) comença el seu segon mandat en solitari perquè ERC rebutja repetir el pacte. “La majoria del PSC no et permet condicionar ni pressionar dins el govern”, afirma Pere Aragonès, cap de llista d’ERC i diputat al Parlament de la Generalitat. 11 dels 21 regidors són membres de l’equip de Xavier Amor, “una aposta jove i formada amb què es va desfer de la vella guàrdia del partit local”, contextualitza Xavier Zarco, ex-president del grup municipal del PP.

Xavier Amor es consolida com a candidat socialista quan és regidor de Promoció Econòmica durant l’últim mandat de CiU (2003-2007). Mentrestant, el partit de govern comença una etapa de declivi, passant de 9 a 5 regidors el 2007 i que empitjora amb els 3 regidors obtinguts el 2011. “CiU no ha solucionat el problema o no ha sabut fer un projecte atractiu com els de Joan Morell”, afirma Pere Aragonès.

Les grans promeses electorals del PSC tenien un to de renovació del model de ciutat, però la complexitat de la situació econòmica de la ciutadania ha contribuït a que l’equip de govern “estigui molt al costat de la gent i protegeixi la més vulnerable amb un 25% dels pressupostos”, explica l’alcalde socialista, Xavier Amor. Un gir en el rumb polític que evidencia un cop més el carisma de l’alcalde i la seva proximitat, que l’historiador Francesc Roldán entén en “clau electoral”. Guillem Mateo, líder de CiU, reconeix la poca efectivitat de l’actual govern, que “’ha fet coses per Pineda, però no rellevants quant a comerç, indústria i turisme com es va proposar a la campanya electoral”.

Les veus de l’oposició

El resultat electoral del PP a Pineda és el millor de la comarca el 2011, amb quatre regidors. Una gran responsabilitat que no utilitza per col·laborar amb el govern local. “Fan una nefasta oposició”, critica el líder d’ICV-EUiA, Marcos Ortega. El partit encapçalat per Diego Sánchez (PP) “s’oposa a tot el que fa el PSC sense proposar alternatives i comença a escampar rumors seguint l’estela de Xavier Garcia Albiol”, afegeix. El modus operandi del PP, basat en la crítica del govern local provoca el 2013 la dimissió del seu cap de llista, Xavier Zarco, de 34 anys, perquè el partit no compartia la intenció d’aquest “de reforçar la imatge del partit i dels polítics”.

CiU treballa de manera constructiva i contundent des del segon esglaó de l’oposició, en el sentit que “col·labora amb el govern quan les propostes són bones per al poble” per una banda; i “explicita si el PSC s’equivoca però aporta alternatives” per l’altra, apunta el seu cap de llista. “És massa suau”, apunten des d’ICV-EUiA, mentre que Zarco (ex-PP) entén que CiU “ha d’aglutinar l’electorat i la força del partit pel 2015”.

ERC és el segon partit de l’oposició per la cua, però el que s’hi implica de manera més rigorosa. Els dos regidors, Pere Aragonès i Mònica Palacín, fan de la seva experiència política una eina per ser contundents amb les actuacions del govern, sense perdre l’educació. Darrera la professionalitat del partit local s’amaga la fermesa a nivell autonòmic. “ERC és el producte original i el discurs del seu líder és bastant estructurat”, considera l’historiador Francesc Roldán.

Regidors ERC

Regidors ERC, FONT: elpuntavui.cat

100xCent és un partit independent que compta amb un regidor, el seu líder i raó de ser i ex-alcalde convergent. La visió de Salvador Llorens de l’ajuntament “com empresa” és positiva, però no acaba de reflectir “el servei públic i els valors propis de la institució local”, explica Pere Aragonès.

El cost de la gestió econòmica

L’era Amor avança en paral·lel a la crisi econòmica amb la intenció “de canviar el model de ciutat”, explica l’alcalde. L’ajuntament pateix molt entre 2008 i 2010 perquè no rep les subvencions de la Generalitat i perquè no es preveu com calia la davallada dels impostos locals, vinculats al sector de la construcció. Xavier Zarco entén els projectes de la Biblioteca i del Centre Innova com “els principals causants de l’endeutament”. El 2009 s’ingressen 27 M d’€ però se’n gasten 31. Són quatre milions més de deute, que se sumen als dos milions de despeses a proveïdors.

Centre Innova

Centre Innova, font: radiopineda.com

El propi alcalde explica que “s’ha retallat el pressupost de 31 a 25 M, prioritzant la dedicació a les persones” en detriment de la inversió i de partides menys necessàries. El redreçament de l’economia municipal ha passat per reduir el deute a 17M d’euros, però allargant-lo en el temps. “L’ajuntament ha passat d’un 99% d’endeutament enfront el pressupost a l’actual 60%”. I afegeix: “Paguem els proveïdors a vint dies i no a nou mesos”. Els reajustaments municipals no han sigut suficients. “Ha calgut ajuda del govern estatal per liquidar el deute a proveïdors”, explica el cap d’ERC.

Rivalitat històrica

Complerts dos mandats de CiU, el PSC el relleva el 2007. El pacte de govern entre CiU i PSC de 2003 a 2007 va formar “un govern dividit i no cohesionat”, explica Zarco, ex-líder del PP. En aquest període CiU es debilita, en passar del 39,63% dels vots al 20,52%. “No només influeixen els mèrits o demèrits del partit, sinó el paper dels rivals, com el PSC i Xavier Amor en aquell context”, admet el cap de llista de CiU, Guillem Mateo.

La majoria absoluta s’aconsegueix per un 44,52% dels vots el 2007 i es revalida amb un 41,39% el 2011. Tot i això, l’abstenció és un factor present a Pineda, sobretot als comicis municipals, on se situa al voltant del 40% des de 1.999. L’historiador local Francesc Roldán ho relaciona amb “la poca formació dels ciutadans de Pineda”, a què també apunta el líder d’ICV-EUiA: “El nivell de fracàs escolar està per sobre de la mitja del Maresme”.

La rivalitat s’accentua a partir de l’absència el 1987 de Josep Aragonès, alcalde, líder d’un partit independent de dretes i referent empresarial, “perquè gran part del seu electorat s’acull en els dos grans partits”, contextualitza Roldán. La competència també s’extrapola a nivell autonòmic, però “històricament hi ha més gent que vota CiU”, explica l’actual alcalde. Afegeix que “factors com la confiança del polític local contribueixen a decantar el vot municipal”.

La participació a les eleccions generals del 2011 se situa 8,31 punts percentuals més amunt que la de les municipals del mateix any (56,62%). Així, per Guillem Mateo de CiU, el 66,37% de participació a les autonòmiques del 2012 explica un “moment històric” i la “menor ambigüitat que hi ha en els partits polítics i els seus missatges”.

Símptomes de reivindicació

El 2011 es revitalitza la candidatura ICV-EUiA per “ser de nou un referent municipal que el 1999 va perdre la representació al consistori”, concreta el seu cap de llista, Marcos Ortega. Escassos trenta vots els separen d’entrar a l’ajuntament, però l’equip renovat i el projecte de proximitat i de suport als més dèbils “ha triplicat a dia d’avui la gent que confia en la coalició”, puntualitza.

Foto: radiopineda.com

Foto: radiopineda.com

La poca densitat poblacional i la dispersió territorial que dificulten alguns àmbits locals no han impedit la creació de moviments ciutadans. “La nostra tasca és explicar el perquè de la necessitat d’una Catalunya independent i lluitar contra la política de la por”, afirma Jordi Sancho, coordinador de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Pineda. El triomf de la Via Catalana explica “l’èxit que pot aconseguir una societat civil organitzada”, afegeix. La PAH és un element més “de l’actual època de reivindicació”, afirma Marcos Ortega, d’ICV-EUiA i creador del moviment en pro de l’habitatge digne a Pineda. La seva tasca és única, amb què han aconseguit traslladar molts debats socials al dia a dia de la política. “Els moviments ciutadans són actius i les últimes mocions presentades al final del ple són d’ells”, recalca el líder d’ERC.

En definitiva, l’alcalde socialista ha guanyat en experiència, però el seu càrrec com a President de la Federació de Municipis de Catalunya l’allunya, poc a poc, del paper carismàtic que el caracteritza i que ha pogut tapar alguns errors “de gestió” que s’han desencadenat. L’oposició critica algunes de les dinàmiques del PSC, possibles per la majoria absoluta, però tot i així, intenta col·laborar-hi amb esperit de poble. Les reticències del govern local davant les peticions dels moviments ciutadans són palpables, però això no evita que esdevinguin un fort actor polític que reivindiquen els problemes de la ciutadania.

Anuncios




La comunicació local al Maresme. Anàlisi comparatiu del periodisme de proximitat a Vilassar de Mar i Pineda de Mar

23 05 2014

Per Laura Jiménez (@laaujimenez)  i Queralt Morros.

Periodisme de proximitat al Maresme, dades i context

Jaume Guillamet entén que “la premsa comarcal és un fenomen històric que té una posició secundària en el sistema de mitjans, però millora les seves expectatives a partir del procés de canvi de finals de segle XX”. El Maresme és una comarca que ha apostat molt pels mitjans de proximitat, amb publicacions rellevants com la revista Reporter, de l’Alt Maresme, o el setmanari Capgròs de Mataró. Pineda de Mar i Vilassar de Mar són dues poblacions que formen part del Maresme (Alt i Baix Maresme, respectivament), però ambdues localitats posseeixen unes característiques concretes -algunes en comú-, respecte els mitjans de proximitat i el seu consum. L’augment demogràfic del Maresme durant el segle XX, relacionat per la proximitat amb Barcelona, s’explica per les migracions exteriors durant els últims deu anys. El 2012, “la comarca del Maresme compta amb un total de 436.487 habitants“. En aquest sentit, la població de Pineda de Mar ha crescut de 20.057 habitants el 2000 a 26.157 el 2013, però l’increment a Vilassar de Mar ha sigut més sostingut, ja que s’ha passat de 17.000 a 20.030 en el mateix període.

Els anys noranta suposen un punt clau pel sector periodístic, ja que les emissores municipals, tant de Vilassar com de Pineda de Mar adopten models de professionalització després d’uns anys de rodatge més aviat “amateur”. En aquest clima “d’expansió general del mercat informatiu”, propiciat per la nova demanda social democràtica, la premsa comarcal apareix a gran part de localitats maresmenques en forma de ràdios municipals, setmanaris o fins i tot televisions locals, com Vilassar TV o Calella TV, que actualment emet per internet. El diari El Punt Avui, per la seva part, crea l’edició del Maresme i aconsegueix ser “capdavanter en la informació local i comarcal creant una extensa xarxa de delegacions a Catalunya”, afirma Teresa Márquez, delegada d’El Punt al Maresme. “Va arribar a una difusió de 3.300 exemplars diaris i va aconseguir vertebrar la comarca i erigir-se en mitjà de referència territorial”, puntualitza Saül Gordillo, cap de continguts digitals d’El Periódico.

La situació actual dels mitjans de proximitat ha donat un gir de 360 graus a causa de la crisi econòmica, fent que capçaleres o televisions locals deixin d’oferir el seu servei. El suport supervivent és la ràdio, la qual també s’ha adaptat a les noves tecnologies per evolucionar. Però el panorama mediàtic a la comarca és dispers, en el sentit que “el Maresme necessita un mitjà que l’articuli com a comarca en el seu conjunt i que sàpiga influir i donar sentit als 30 municipis, independentment del suport”, assenyala Saül Gordillo.

La ràdio local, mitjà tradicional i vertebrador a la comarca

Vilassar de Mar i Pineda de Mar tenen tradició de ràdio municipal, existent aquestes des de 1980 i 1981, respectivament. Les dues emissores són de caire participatiu perquè aposten per la intervenció de la ciutadania en els seus programes. “Vilassar Ràdio és el mitjà de comunicació local amb més audiència” assegura Laureà Folch i Millet, regidor de comunicació del municipi. Segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, l’any 2011 Vilassar Ràdio era la segona emissora municipal més escoltada de la comarca del Maresme. Amb trenta anys d’història, el 98.1 de la FM transmet informació i oci amb un sistema que ha garantit la seva evolució i la dels altres mitjans municipals, aprofitant cada contingut a nivell multiplataforma. Des de 2013, l’emissora municipal s’adhereix a la Xarxa Local de Comunicació, fet que permet compartir programes entre emissores de tot el territori català.

Vilassar Ràdio

Logo Vilassar Ràdio.  Font: Vilassardemar.cat

Al seu torn, l’emissora municipal de Pineda de Mar esdevé la font principal d’informació de la localitat. “La ràdio ha arrelat la gent i és un punt en comú a bona part de la comarca, on hi ha molta tradició”, assegura Mª Josep Hernández, periodista de Ràdio Pineda. Segons dades del Baròmetre de la Comunicació, Ràdio Pineda és l’emissora municipal més escoltada a Pineda de Mar i rodalies i una de les emissores municipals més escoltades de Catalunya.

Oferta de mitjans públics i privats, la gran diferència comparativa

Mentre que a Vilassar de Mar hi ha un equilibri entre mitjans municipals i privats, la informació local de Pineda és municipal. Aquest fet, però, no implica que l’emissora esdevingui un canal propagandístic perquè “la informació institucional suposa un 30% de les notícies de Ràdio Pineda”, especifica Diego Fernández, cap de comunicació de l’Ajuntament. L’emissora i la Casa de la Vila coincideixen en què aquesta última no condiciona el funcionament, ni la programació, ni els continguts de l’emissora perquè “la ràdio municipal té absoluta autonomia”, concreta el cap de comunicació. L’oferta variada de mitjans locals a Vilassar contraresta la de Pineda. L’entramat comunicatiu local compta amb Ràdio Pineda i la seva corresponent pàgina web, el portal de notícies de l’ajuntament i un butlletí bimensual d’informació municipal, l’Aprop. La poca diversitat de mitjans locals deriva un paper destacat dels mitjans comarcals, com l’emissora privada Ràdio Marina, la revista mensual CafèambLlet o el diari El Punt. Pineda escasseja d’altres fonts d’informació locals que no siguin les oficials. “La pluralitat de mitjans és sinònim de bona salut democràtica”, considera la delegada d’El Punt al Maresme, Teresa Márquez.

Ràdio Pineda. Font: radiopineda.com

Ràdio Pineda. Font: radiopineda.com

En canvi, el context mediàtic de Vilassar de Mar compta amb una àmplia oferta de mitjans municipals i privats. Un panorama divers que el responsable del portal Catvilassar, Ramon Iglesias, defineix com a “complet però poc cohesionat”. Assegura que “Vilassar de Mar és un dels pobles, per no dir el que més, que disposa de més mitjans locals. Té ràdio i televisió local, tant per ones com per Internet, mitjans escrits i digitals”. Dins del context radiofònic trobem Ràdio Vilassar, la seva web i les xarxes socials derivades de determinats programes. Quant a publicacions digitals, la pàgina de l’Ajuntament cada vegada està més dotada de sistemes de difusió i participació a les xarxes socials. Com bé tracta Laureà Folch, Regidor de Comunicació, “s’aposta per un canvi a la web, que deixa de ser estàtica per potenciar les noves tecnologies i el contingut sindicat a través dels RSS”. L’aparició de VdM’tv, des de la plataforma online, suposa un nou suport que completa totes les potes de la comunicació municipal. Si més no, altres fórmules comunicatives no menys importants també són el butlletí mensual tant en format flash com en paper, la subscripció News Letter i els panells informatius Smart Points.

Mitjans privats i comarcals arrodoneixen una oferta plural i diversa, que contraresta la força institucional i aporta noves visions. Vilaweb i Catvilassar configuren l’oferta de mitjans privats locals digitals, hi ha algunes edicions comarcals en paper a més de la televisió privada de Vilassar Tv. Aquesta última, històrica i pionera, és dirigida actualment per José Vargas. “Vilassar de Mar va ser el primer poble on es van fer emissions de TV a nivell local. La primera Televisió Local, constituïda com a tal, va ser Televisió de Cardedeu però les primeres emissions es van fer al nostre poble” contextualitza Ramon Iglesias, coordinador de la televisió i del portal Catvilassar. Val a preguntar-se què succeeix entre l’oferta d’ambdues titularitats –pública i privada- pel que fa a les publicacions digitals i les televisions locals a Vilassar. “Quants més mitjans hi hagi difonent informació de Vilassar més s’arribarà a la gent”, assegura Folch i Millet, regidor de comunicació, que defuig del terme competència. Des dels mitjans privats, però, és té plena consciència de la força dels mitjans institucionals, amb certs ulls entre competitivitat i col·laboració. Entre ambdós fronts s’expressen ganes de cooperar de manera conjunta encara que també es mostren les incompatibilitats actuals per dur a terme tals iniciatives.

Mitjans comarcals, el pols entre el Baix i l’Alt Maresme

En l’àmbit dels mitjans comarcals entren en joc publicacions com El Punt, La Clau, Maresme 360, Tribuna Maresme o Diari Maresme. Ràdio Mataró i Televisió de Mataró (M1TV) s’alcen com els mitjans audiovisuals més potents de la capital maresmenca, encara que la seva informació a nivell comarcal és més aviat minsa per la seva major dedicació a la ciutat de Mataró. “MTV1 ha de cobrir la totalitat dels municipis, que en són 30. És una tasca que es complica en quant a l’especialització de cada territori. La informació se centra sobretot en Mataró, per ser capital de comarca i generadora de notícies, junt amb algunes poblacions veïnes”, assegura el cap de comunicació de l’ajuntament de Pineda. La definició del concepte “comarcal” s’ha de perfilar quan parlem del Maresme: algunes publicacions es redueixen únicament a tractar temes i poblacions pertanyents al Baix Maresme, especialment Mataró. Així ho reafirma Josep Lluís Vidal, responsable de la publicació Maresme360.cat, com a motiu principal per a la creació del seu portal. “En el nostre cas vam veure que hi havia un buit comunicatiu sobretot a l’Alt Maresme. Els mitjans existents, o són molt locals o centren la seva activitat a Mataró i les poblacions més properes a Barcelona”. Ramón Teixidó, de DiariMaresme.com, admet que la publicació “és un mitjà que pretén reflectir i donar veu a una societat diversa, però amb un vincle comú: El Maresme i la seva gent”.

A diferència de Vilassar de Mar, on només destaca el consum de premsa comarcal de La Clau, butlletí informatiu, l’escassetat d’una oferta local diversa a Pineda de Mar es complementa amb els mitjans comarcals, de forta incidència. Ràdio Marina (Blanes, 1983) és l’emissora comarcal i privada -independent i única a Catalunya- que es consumeix a Pineda. Combina informació de qualitat i de creació pròpia, espais d’entreteniment i programació musical, una proposta semblant a la de l’emissora pinedenca, sense ser “competència respecte Ràdio Pineda perquè la nostra ràdio municipal és una de les més fortes dintre de la comarca quant a qualitat, implantació i programació”, afirma el cap de comunicació de l’Ajuntament pinedenc. Joan Ferrer, cap d’informatius de Ràdio Marina, destaca que “la bona relació entre l’Alt Maresme i La Selva per la proximitat és un factor positiu perquè la informació comarcal acull en la majoria de casos ambdues comarques”. Des de la cadena privada s’ha engegat aquest 2013 una revista mensual impresa, La Marina, que aprofundeix en les notícies més destacades, tot i que de moment només es centra en la comarca de La Selva.

CafèambLlet és l’altre mitjà que viu a cavall entre el Maresme i La Selva. El mensual gratuït té només deu anys de vida, però ha sabut evolucionar i adaptar-se a la comarca, intentant omplir el buit comunicatiu que hi havia a la zona. Actualment té una difusió de 30.000 exemplars, que es reparteixen al llarg de 5.500 punts públics, amb una incidència indirecta sobre 130.000 habitants. La Veu de l’Alt Maresme, la penúltima publicació comarcal en paper i gratuïta que va crear-se a la zona no va aguantar més d’un any de vida, i el 2012 va desaparèixer.

La solució a l’eterna divisió comunicativa a nivell territorial sembla arribar de la mà d’Internet. Les noves tecnologies han donat peu al naixement de mitjans comarcals digitals com DiariMaresme o Maresme360.cat, que articulen la comarca sota una única identitat tot eliminant dualitats comunicatives, però “són projectes modestos que necessiten més recursos per poder arribar a marcar l’agenda comarcal en els 30 municipis”, confirma Saül Gordillo d’ El Periódico de Catalunya.

Internet i les xarxes socials, el pas endavant

Les xarxes socials i l’interès per aprofundir en millores potencials i efectives per als mitjans de comunicació és un aspecte que comparteixen l’oferta pública, privada i comarcal maresmenca. Al municipi vilassarenc “Internet ha influït de manera positiva, pionera i amb força” s’assegura des del portal Catvilassar. Facebook, Twitter o Instagram són mètodes de participació ciutadana cada vegada més actius i plenament presents a tots els mitjans. Tant és així que el Twitter coordinat des de l’Ajuntament va ser finalista als premis mundials Shorty Awards dins de la seva categoria el 2013, amb la distinció de Shorty Vox Populi. “El boca orella funciona, la gent se sent orgullosa del poble i això a nosaltres ens il·lusiona i enorgulleix” assegura Laureà Floch des de la regidoria de comunicació.

Al seu torn, Pineda ha sabut adaptar-se al canvi digital, però no tant intensament com Vilassar. De manera tímida, el primer municipi ha creat el portal de notícies de l’emissora municipal i el portal informatiu del consistori. “Com a ajuntament, el repte actual és millorar i generar la comunicació 2.0 perquè les xarxes socials ens han agafat desprevinguts. La conjuntura de mitjans de comunicació públics no acaba d’estar preparada per assumir aquesta nova era”, reconeix Diego Fernández, cap de comunicació de l’Ajuntament. Ràdio Pineda és el mitjà municipal que ha sabut adaptar-se millor al context general, incorporant Facebook i Twitter i la pàgina web, que funciona també com un portal de notícies. “La societat participa amb la ràdio a partir de les xarxes socials. El mitjà s’ha d’adequar a la realitat, no es pot fer la mateixa ràdio que fa 10 anys”, puntualitza Mª Josep Hernández, periodista de Ràdio Pineda.

Conclusions, una mirada retrospectiva

El Maresme s’articula com una comarca de tradició comunicativa amb força arrels a tots els seus municipis. Les principals diferències s’estableixen en torn al pols comunicatiu comarcal entre el Baix i l’Alt Maresme, una mancança que sembla començar a obtenir solucions sòlides amb la creació de nous mitjans totalment bolcats a les noves tecnologies i a les xarxes socials. Internet ha desenvolupat un nou món on el terme “proximitat” adquireix una nova dimensió participativa, acostant els vilatans a tots els suports i informacions possibles. Uns suports de tradició radiofònica en ambdós municipis que conformen dues realitats ben diferents. Pineda de Mar, amb pocs mitjans locals i de caire municipal però amb gran presència de la diversitat comarcal. Vilassar de Mar, un municipi ric en mitjans públics i privats on s’estableix una curiosa relació entre competència i col·laboració.